top of page

COM ENS COMUNIQUEM AMB L'INFANT?

Ens hem parat mai a reflexionar sobre aquest fet que sembla tan natural?

Quan parlem de comunicació, ràpidament pensem en paraules, però comunicar-se va molt més enllà del llenguatge oral. Els gestos, les mirades, les mans o el cos, parlen i sobretot comuniquen.

Els nadons, ja tenen intenció comunicativa. Amb el plor, el somriure o la mirada, criden la nostra atenció, ens expressen el que desitgen, el que senten..., encara que no tinguin prou recursos lingüístics, tenen coses importants a dir. Nosaltres els adults, hem d'estar atents a les seves demandes, a allò que ens manifesta l'infant, no només verbalment, sinó que també cal llegir "els altres" llenguatges.

I en aquesta comunicació, quin és el nostre paper? Ens parem a pensar com creem aquest feedback?, i sobretot, què diem?, la resposta és tan innata i quotidiana, que molt sovint hi pensem poc.

A la Lola Anglada volem donar valor al fet d'aturar-nos i plantejar de quina manera ens relacionem amb els infants.

Les habilitats comunicatives de l'adult durant els moments d'interacció amb l'infant, són clau per acompanyar-li en el camí al desenvolupament del llenguatge, del pensament i la comprensió del món.

No només es tracta de parlar, sinó també del QUÈ diem, QUAN li diem i COM ho fem, fent-nos conscients del poder que té cada paraula o gest sobre l'infant.

L'adult ha de veure a l'infant com una persona en procés de desenvolupament, per tant, la interacció amb ell partirà del respecte i l'empatia.

Per exemple quan cau, qui no ha dit mai el famós "no passa res, va"? L'infant pot espantar-se, plorar, fer-se mal, i demostrant compressió i acceptant la seva reacció, l'infant es podrà expressar. Així doncs, si s'espanta, plora o es fa mal SÍ QUE PASSA, i tant que passa, validem la seva reacció i no traiem importància al que ha succeït. Ho he vist, has caigut i ara plores perquè potser t'has espantat?, podria ser una resposta més adient, allunyant-nos del no passa res.

Per l'infant és necessari expressar-se i ser acceptat per poder desenvolupar-se amb seguretat, creient en ell mateix i establint relacions afectives sanes.

Del missatge que li donem com adult, l'infant extreu informació sobre qui és ell i com és com a persona i no seran només les paraules, sinó també, el to, l'actitud, les cures, etc.

És bàsic fer-nos conscients de tot allò que diem, de tot allò que callem, dels nostres moviments, les nostres mirades o les nostres reaccions.

Per què tot comunica i es relaciona, valida o anul·la, compren o jutja, anima o frena...

Aturem-nos i revisem el COM ens comuniquem amb l'infant.

La manera que parlem als infants es transformarà en la seva veu interior. Peggy O’Mara
119 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

LLÀGRIMES

Publicar: Blog2_Post
bottom of page