Ens hem parat mai a reflexionar sobre aquest fet que sembla tan natural?
Quan parlem de comunicació, ràpidament pensem en paraules, però comunicar-se va molt més enllà del llenguatge oral. Els gestos, les mirades, les mans o el cos, parlen i sobretot comuniquen.
Els nadons, ja tenen intenció comunicativa. Amb el plor, el somriure o la mirada, criden la nostra atenció, ens expressen el que desitgen, el que senten..., encara que no tinguin prou recursos lingüístics, tenen coses importants a dir. Nosaltres els adults, hem d'estar atents a les seves demandes, a allò que ens manifesta l'infant, no només verbalment, sinó que també cal llegir "els altres" llenguatges.
I en aquesta comunicació, quin és el nostre paper? Ens parem a pensar com creem aquest feedback?, i sobretot, què diem?, la resposta és tan innata i quotidiana, que molt sovint hi pensem poc.
A la Lola Anglada volem donar valor al fet d'aturar-nos i plantejar de quina manera ens relacionem amb els infants.
Les habilitats comunicatives de l'adult durant els moments d'interacció amb l'infant, són clau per acompanyar-li en el camí al desenvolupament del llenguatge, del pensament i la comprensió del món.
No només es tracta de parlar, sinó també del QUÈ diem, QUAN li diem i COM ho fem, fent-nos conscients del poder que té cada paraula o gest sobre l'infant.
L'adult ha de veure a l'infant com una persona en procés de desenvolupament, per tant, la interacció amb ell partirà del respecte i l'empatia.
Per exemple quan cau, qui no ha dit mai el famós "no passa res, va"? L'infant pot espantar-se, plorar, fer-se mal, i demostrant compressió i acceptant la seva reacció, l'infant es podrà expressar. Així doncs, si s'espanta, plora o es fa mal SÍ QUE PASSA, i tant que passa, validem la seva reacció i no traiem importància al que ha succeït. Ho he vist, has caigut i ara plores perquè potser t'has espantat?, podria ser una resposta més adient, allunyant-nos del no passa res.
Per l'infant és necessari expressar-se i ser acceptat per poder desenvolupar-se amb seguretat, creient en ell mateix i establint relacions afectives sanes.
Del missatge que li donem com adult, l'infant extreu informació sobre qui és ell i com és com a persona i no seran només les paraules, sinó també, el to, l'actitud, les cures, etc.
És bàsic fer-nos conscients de tot allò que diem, de tot allò que callem, dels nostres moviments, les nostres mirades o les nostres reaccions.
Per què tot comunica i es relaciona, valida o anul·la, compren o jutja, anima o frena...
Aturem-nos i revisem el COM ens comuniquem amb l'infant.
La manera que parlem als infants es transformarà en la seva veu interior. Peggy O’Mara