top of page

EXPLORAR, MANIPULAR I DESCOBRIR, ENS FA ENTENDRE EL MÓN

L’infant té un motor innat que l’impulsa a voler saber i explorar el món que l’envolta i alhora anar construint els seus propis aprenentatges.

Des de ben petits, els infants es relacionen amb l’entorn a través de tot el cos. No hi ha una dissociació entre el jo i el cos, és tot un, que sent, experimenta, aprèn i es relaciona.

Això suposa oferir espais amplis i segurs, amb estímuls pensats pels diferents infants i afavorir un contacte físic respectuós amb el moviment natural de l’infant, no forçant postures. La postura inicial que més llibertat de moviment té és la de boca amunt, a partir d'aquí l'infant decideix si voltejar i passar assegut, o quedar-se de bocaterrosa.

Durant els primers mesos de vida els infants són predominantment sensorials. L’infant explora l’entorn amb tots els sentits: amb la vista, l'oïda, el tacte, el gust i l’olfacte. És molt evident que els infants tenen necessitat de conèixer els objectes i ho fan de diverses maneres; agafant-los, sacsejant-los de manera repetida, per explorar l’efecte que té el moviment, …

Hem de tenir en compte que posar-se els materials a la boca té la mateixa importància a explorar amb les mans. Així pot construir una informació més completa i molt precisa de les qualitats dels objectes. Per tant, quan l’infant s’endú una joguina a la boca n’està extraient un munt d’informació sensorial que li permetrà conèixer i reconèixer formes, gustos, textures, temperatures, dimensions, consistències, superfícies i humitats.

Més endavant observarem que aquesta exploració i manipulació de l’objecte va variant, busquem la sonoritat fent fregar o picar l’objecte amb el propi cos o amb diferents materials, col·locant objectes dins d’un altre, o al costat o a sobre… buscant sempre infinites possibilitats d'allò que tenen entre mans, i és que en aquestes primeres edats els infants no paren de viure i descobrir sensacions i experiències que els portarà a anar construint la seva interpretació del món que l’envolta.

El mateix passa quan l’infant va amb els peus nus, els peus són molt receptius emocionalment i cognitivament. Amb els peus l'infant descobreix diferents temperatures, textures, superfícies… els peus descalços en els infants, els afavoreixen la descoberta i exploració del seu esquema corporal.

A l’inici de la marxa vertical, estenen i arronsen els dits dels peus per arrelar-se fort a terra trobant així el seu equilibri; els utilitzen per frenar-se o per impulsar-se. Els ajuda a regular i controlar cada postura, posicionament o desplaçament, a buscar la seva verticalitat i crear unes bases del seu jo futur.

Partint d’aquestes premisses, des de l’escola creiem important oferir un espai segur confiant en les capacitats de l’infant, i amb unes propostes de joc i materials rics que provoquin l’experimentació i la manipulació tot descobrint sensacions, i així vagin construint la seva interpretació del que l’envolta.

173 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Comments


Publicar: Blog2_Post
bottom of page