- Plora molt.
- Està molt pendent de la mare.
- Li està costant.
- No vol que marxi.
- No em pensava que trigaria tant.
- Algun dia estarà bé?
- Algun dia deixarà de plorar?
Són moltes les aportacions i sensacions que anem compartint aquests dies: incerteses, inquietuds i neguits que ens acompanyen.
La familiarització també és això.
No tots els infants se senten a gust en el mateix moment, ni de la mateixa manera. Cada persona necessita el seu procés i sobretot, el seu temps.
Sabem que hi ha dies que es fa difícil l'acompanyament i la presència, un dia estan bé i al següent tenim la sensació que tornem a començar. Però res més lluny de la realitat.
Els infants viuen aquests dies amb molta emoció i necessiten que els adults puguem ser-hi presents. Per escoltar el que estan vivint i sentint, i sobretot per entendre que per a ells no és senzill.
Plorar no és dolent, enfadar-se perquè la família se'n va és molt normal. Expressar tots aquests sentiments ajuden a comprendre com estan vivint aquesta realitat. Intentar tapar tot el que estem sentint no ens ajudarà i no ens permetrà seguir avançant.
Tot arriba, tot al seu precís instant. Som plenament conscients que per a vosaltres tampoc és senzill.
De mica en mica, anirem teixint vincles i relacions de confiança. Però per ara, hem de viure des de la serenor i la certesa que aquest procés de familiarització és el pas previ a una estada a l'escola tranquil·la, calmada i molt segura.
