No hi sóc!

Actualizado: 21 feb

On ets? Taaat! Quantes vegades heu dit aquesta paraula i quantes vegades heu jugat sense saber ben bé per què? Nosaltres a l'escola cada dia!

Darrere d'aquest joc tan senzill que sorgeix de manera espontània, s'amaguen un munt de processos mentals amb els quals experimenten amb la seva existència i la dels altres. Per als infants, desaparèixer, sentir-se invisible per uns instants és emocionant i a l'hora angoixant, ja que significa deixar d'existir.

Aquest "abandonar-se", "extraviar-se", li permet endinsar-se en els seus pensaments i les seves accions. Això sí, quan es trobat, el món torna a la realitat, l'infant torna a ser, torna a existir.

Un joc de moviment, de relació i de descoberta que els aporta satisfacció. A la Lola Anglada, com segurament us passa a casa, podem veure aquest joc diàriament i és per aquest motiu que oferim elements i espais pensats perquè els nostres infants puguin satisfer aquesta curiositat i així ajudar a la construcció de la seva pròpia imatge.

Per tot això, si en algun moment sentiu unes rialles sota d'una taula o veieu un mocador al cap, unes manetes als ulls o uns peus sota d'una cortina recordeu que els infants estan construint, estan sent.

...en l'amagar-se i l'aparèixer està la bellesa de l'evolució; la lentitud de la construcció del jo; i la mirada amorosa de l'adult; per això els infants sempre juguen i sempre jugaran a amagar-se. Jenny Silvente
112 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo