Aquesta és una pregunta recurrent i que en el nostre dia a dia compartim amb més d'una família.
Veure les propostes de joc dels diferents espais de l'escola provoca aquestes reflexions.
I volem preguntar-nos: què són les joguines?
Què considerem joguines?
Podríem plantejar-nos que una joguina és allò que es compra amb una utilitat concreta i específica.
Però és realment això el que volem oferir als infants? És a dir, volem oferir una joguina amb un objectiu determinat, una proposta tancada i que exigeix una única expectativa?
On queda la creativitat amb aquest tipus de material? El dret a jugar lliurement? A pensar? A provar? A investigar?
Jugar va molt més enllà de l'objecte pròpiament.
El joc permet a cada infant interpretar, conèixer i posar a prova les seves inquietuds innates. És l'estratègia intrínseca que ajuda a l'infant a entendre el món que l'envolta.
Un món imperfecte, un món que es fa preguntes, un món diferent en funció dels ulls que el miren.
És per tot això, que des de l'escola creiem fermament en un joc que permeti anar més enllà d'una joguina comprada i, això ens ho permet el MATERIAL INESPECÍFIC.
Aquell material que no està pensat ni estructurat per als infants, sinó que la seva principal funció és una altra.
Material que recollim, que reciclem, que reutilitzem.
Material que permet tants usos com infants el toquen, material que s'enriqueix amb relació a l'infant i l'entorn.
La riquesa dels materials i la diversitat permeten a l'infant experiències significatives.
Poden crear oportunitats d'aprenentatge unes anelles de fusta? Uns tubs de cartró? Unes pedres?
Des de l'escola diem sí, sí i sempre sí. Perquè l'experiència d'aprenentatge és compartir, viure i interpretar amb l'infant com a protagonista.