ORDRE: Distribució o organització de les coses segons un criteri concret.
CAOS: Falta d'ordre o bona disposició dels elements que formen una cosa.
Tenint en compte les definicions anteriors, podríem dir que el joc és caos i ordre al mateix temps i forma part del desenvolupament de l'infant.
Quantes vegades hem cregut que l'infant no juga? Que ho llença tot a terra?
Nosaltres des de l'escola, acompanyem aquests caos amb observació, que és la que ens permet anar reordenant aquells materials que estan en desús per tal que l'infant li pugui tornar a donar el sentit que vulgui.
No hi ha ni un lloc ni una manera concreta per jugar, i no podem deixar que les nostres expectatives com adults marquin el tipus de joc que ha de tenir l'infant. La llei del joc infantil és un ordre que els adults ens costa recordar.
Segons l'edat de l'infant, a nosaltres els adults, ens farà la sensació que ho llença tot a terra, que buida els cistells o calaixos on està desat el material, que tot està tirat per terra, però ens hem plantejat perquè ho fan? Quina inquietud tenen?
Més endavant observarem que agrupen tots els materials, que els classifiquen tot posant-los en cistells o bossetes, que els traslladen d'un costat a l'altre, per després començar a apilar-los i a fer petites construccions... tot això forma part del desenvolupament dels infants, del seu joc i, per tant, del seu aprenentatge.
Quan un infant està jugant, generalment hi ha una gran expansió de material per tot l'espai, i a nosaltres, els adults, ens fa la sensació de desordre.
Què fem amb aquest "desordre"?, el tolerem? El restringim? L'acceptem, però no l'entenem? Quin significat s'amagava darrere de l'aparent caos que percep l'adult?
Aquest caos en l'espai de joc, per l'infant és ple de significat, les peces de fusta són allà amuntonades per alguna raó, les cadenes fora del seu cistell per l'infant tenen una funció i un sentit... i així amb tot el material que veiem en el seu espai de joc, ja que el joc en si mateix implica un cert caos.
L'infant juga en el desordre i a partir d'aquest, si té la llibertat, ell mateix anirà creant el seu propi ordre.
No es tracta de fomentar el desordre. Ni de deixar fer el què vulguin... sinó d'intentar entendre que per l'infant l'ordre no és igual que per l'adult. Donar espai i temps perquè pugui dur a terme tot un procés de joc, donarà pas a un ordre, possiblement diferent en cada infant i segur en els diferents adults.
"El caos forma part de la naturalitat del joc dels infants" David Castillo
留言