El joc és l'activitat central i essencial que desenvolupen els infants de manera natural. Els entusiasma jugar i si parlem de sorra, els hi apassiona fer pastetes, pastissos, castells, enterrar objectes, trobar-los, destrossar el castell que han fet anteriorment i un llarg etcètera de tot allò que impliqui experimentar.
Poder tocar, poder explorar, poder remenar, aixafar, sentir... és una necessitat i també un dret.
I sÃ, sabem que la feina la teniu després a casa, però molt sovint els adults ens obsessionem amb que els infants vagin nets i passem el dia repetint frases que en realitat ens les diem a nosaltres mateixos, "No toquis que està brut", "Ves a rentar", "no t'embrutis"..., tot reduït a un no siguis infant i oblidant que per conèixer el món cal tocar-lo, cal sentir-lo i ells ho fan amb les mans, el cos i el cor.
Els infants no poden adaptar-se al món i créixer en ell si no entren en contacte amb allò que els envolta per por d'embrutir-se. Si els hi tallem, estarem limitant la seva percepció sobre el món, estarem obstaculitzant la seva adaptació a l'entorn i, per tant, les seves oportunitats d'aprenentatge.
Es pot tocar el món sense embrutir-se?
Es pot conèixer el món sense tocar?
No podem oblidar que segurament en un futur i durant la resta de la seva vida hauran d'anar "nets", aixà que potser val la pena deixar que ara explorin no? Encara més, un dia qualsevol podrÃem fer-nos el regal de tacar-nos amb ells i elles.
Què passaria, si un dia decidim jugar junts per terra i compartir taques?
Nosaltres tenim una possible resposta, que la rentadora serà doble i que sens dubte, ens retrobarem amb aquells infants que vam ser fa un temps i a qui els agradava conèixer jugant, tocant i sentint amb ulls d'infant.