La llar d’infants és un espai de vida, un espai de convivència continuada on brollen moments màgics de relació i de joc. L’infant és actiu, curiós i creatiu per naturalesa, i necessita un espai i un temps que li donin l’oportunitat de proposar-se reptes, de participar i de col·laborar. Viure la llar d’infants és ser protagonista, participar i prendre decisions en espais compartits; un espai de vida que l’infant habita amb una gran activitat emocional, física i cognitiva. En el dia a dia a la llar és necessari que aquests moments de joc i de descoberta s’entrellacin amb naturalitat amb una vida quotidiana on l’infant pugui satisfer, acompanyat de l’educadora, aquelles necessitats bàsiques que li permeten viure amb benestar i entusiasme els seus interessos.
Els infants, com els adults, necessitem moments íntims i de descans al llarg del dia. Quan les persones no descansem prou o no tenim l’oportunitat de fer-ho quan ho necessitem, podem mostrar-nos irritats o sensibles, enfadats, disgustats o desanimats, i aquestes actituds en els infants poden desembocar en malestars generals que no sempre saben desentrellar per si sols. Aquest cansament pot comunicar-se a través de plors, conflictes en les relacions amb els altres, apatia… Uns missatges que demanen ser atesos de forma incondicional, amb estima i seguretat. Malestars que sovint necessiten que un adult els ajudi a donar-hi resposta. L’infant a poc a poc anirà descobrint, de la mà de l’adult, com donar resposta a aquest cansament i així anirà aprenent estratègies per autoregular-se, descobrint què necessita a cada moment. Mentrestant, l’adult és qui acompanya l’infant a donar resposta a aquests neguits que poden sorgir durant els moments d’activitat, acollint aquest descans de la manera que necessita cada infant.
En el dia a dia a la llar observem molts moments de descans que s’entrellacen amb la vida quotidiana de l’escola. Alguns guiats pel mateix infant i altres guiats per l’adult, tots vàlids i efectius per poder retrobar-se amb un mateix, allunyant-se de l’activitat i permetent després reprendre el joc i l’activitat amb benestar. Per tant, és imprescindible que els infants puguin descansar quan ho necessiten per viure plenament interaccionant amb ells mateixos i amb l’entorn físic i social, construint aprenentatges amb autonomia i percebent-se capaços.
Alguns moments de descans que els poden ajudar a autoregular el seu benestar són: compartir moixaines amb l’educadora, ser-hi a coll, llegir un conte o el llibre de vida, seure allunyat i observar l’entorn, buscar un racó íntim, compartir carícies amb algun company o companya, estirar-se als matalassos, dormir una becaina… cada infant va mostrant les seves preferències pel que fa al descans, un descans imprescindible per poder afrontar el dia a dia amb protagonisme.
"La calidad de su sueño(o la falta del mismo) incide en absolutamente todo, desde el comportamiento del niño (que sea remolón, irritable o hiperactivo) hasta su crecimiento, salud o capacidad de aprendizaje." Pantley, Elizabeth. (2005). El sueño del niño de dos a seis años, sin lágrimas. Medici