L’adquisició del llenguatge comença molt abans de la comprensió i de la producció d’aquest. S’inicia amb les experiències viscudes a partir dels vincles que es creen amb les persones properes; amb l’atenció en el que es diu, la percepció i la memòria, que són claus per a desenvolupar la comprensió del llenguatge. Sense oblidar una correcta alimentació i respiració, que permeti enfortir els músculs facials i projectar bé la veu.
Els infants, ja des del naixement, són persones competents i s’expressen de múltiples maneres. Els adults tenim la funció de comprendre i acompanyar-los. El llenguatge s’adquireix en contextos socials a partir de la interacció, és necessari establir petits torns de diàlegs ja des de ben petits, posant paraula als seus balbuceigs i donant el temps perquè l’infant pugui continuar expressant-se.
Parlar als infants sobre el que fa és especialment important per al desenvolupament del llenguatge. Anar posant paraules seguint les accions i les curiositats de l’infant, d’aquell gest, d’aquell enfilar-se, d’aquell provar de caminar, d’aquell somriure, d’aquell malestar…
Crear un clima de calma, de seguretat i confiança on prevalgui la comprensió per davant de la rectificació. Que l’infant se senti comprès dona més ganes a continuar parlant i expressant-se. Amb un model correcte per part de l’adult ja anirem oferint les paraules i construccions gramaticals adequades.
El cos té una gran importància, ja que acompanya el llenguatge oral, sent fonamental per donar èmfasi i més comprensió. Tot això ajuda l’infant a associar el que diu l’adult amb què està passant o se li demana.
Cada infant és únic i segueix el seu procés. Els adults hem de ser empàtics, i cuidar molt com els hi parlem, com els mirem, ja que els nostres fets i paraules els influeixen molt. Moltes vegades repeteixen el que diem. La imitació és un element que ens indica que estan atents, que participen i alhora promou el desenvolupament del llenguatge.
També hi ha altres moments que cal cuidar com tresors: són la literatura i la música. Moments on el vincle s’enforteix, on la musicalitat i la repetició ajuden a memoritzar a comprendre i a enriquir el vocabulari. I tot això des del gaudi, la fascinació, la meravella i el contacte proper amb l’adult.
“Les primeres edats necessiten converses espontànies, imprevistes, generades en moments quotidians. S’esdevenen quan passen les coses, quan descobreixen, quan s’emocionen, quan s’enfaden, quan riuen, quan ploren i algú els mira preguntant què els passa. Relaxem-nos i confiem, perquè tenen coses a dir.” Mar Hurtado