Durant els primers mesos de vida, els infants estan focalitzats en la descoberta d’ells mateixos i de l’entorn més proper, també dels adults que els acompanyen, que els cuiden i els donen la seguretat necessària per viure i desenvolupar-se. Després, a poc a poc aquest petit món s’expandeix. L’entrada a la llar d’infants és una oportunitat per aquestes primeres relacions, un context ric on la comunitat educativa pot viure conjuntament oportunitats de creixement, teixint relacions entre infants, adults i famílies. Un context on les primeres relacions entre iguals omplen els espais i prenen protagonisme a través de petites trobades, mirades, gestos, diàlegs, emocions… situacions màgiques que habiten la llar i que evolucionen amb els infants amb el pas del temps i la vivència de diferents experiències.
A poc a poc, els infants van obrint la mirada cap a l’altre, mostrant un interès incipient pels companys i companyes que dia rere dia comparteixen espai de vida a la llar. És en aquests moments quan comencem a veure les primeres mirades de complicitat, els primers gestos, les primeres imitacions entre ells a través del joc… aquestes primeres trobades arriben quan encara no existeix el llenguatge verbal: i es comuniquen?, sí! Però sobretot de forma gestual, amb moviments del cos, somriures, mirades… Aquest és el llenguatge de les primeres relacions!
Aquestes primeres situacions i intencions comunicatives entre iguals, creen records entre els infants que les comparteixen. Aquestes experiències els hi serviran per continuar buscant més estones de relació, de mirades i de complicitats.
A mesura que els infants es van trobant, observem noves formes de compartir amb l’altre. Ho veiem sobretot en el joc, infants que junts filen camins nous d’aprenentatge, d’oportunitats imprevistes on imitar, compartir, col·laborar i crear junts ja sigui observant-se, jugant un al costat de l’altre o bé col·laborant en el joc.
És en aquest joc, on podem començar a escoltar les primeres paraules per comunicar-se. A poc a poc el vocabulari es va ampliant i amb l’adquisició de la parla, es van formant frases més complexes per tenir una comunicació més fluida. Arriba un moment que per entendre's conflueixen l’articulació de paraules, frases i l’expressió corporal.
I és en totes aquestes situacions, des de la primera mirada curiosa, fins a la conversa elaborada on veiem la riquesa de les relacions, l’experiència del tu a tu, del diàleg, de les converses i dels acords, per continuar construint el joc o l’experiència creada.
Per altra banda, dins les relacions entre iguals coexisteixen les acceptacions i les complicitats, però també els conflictes. Tenen davant seu tota una tasca d’aprenentatge, tant pel que fa a la seva manera de ser i fer, com a les seves respostes envers les diverses actituds dels companys. Aquesta és una part importantíssima de les relacions, la seva riquesa i diversitat i com convivim amb ella.
Potser arriben accions que poden fer mal a l’altre, com poden ser les empentes, les pessigades, les mossegades o el fet de picar. Aquests, són moments delicats, i formen part del diàleg entre els infants. Moments on els adults hem d’estar molt presents, posant paraules i mostrant als infants les “normes socials”, fent-los entendre, a poc a poc, que hi ha altres opcions per apropar-se a l’altre, per estar junts, per compartir…
Apropar-se a l’altre, d’interessar-se per ell i el que fa, compartir estones de joc, de vida quotidiana… ens porta a viure en comunitat, en societat, a entendre i valorar que no estem sols, que la vida és relació i que cal tenir-nos presents; i ens porta a entendre les relacions com un tot tant en aquesta primera etapa, com tota la vida.
És en aquesta etapa educativa on es creen els fonaments de tot ésser humà, per tant, també de les relacions humanes que ens acompanyaran al llarg de la vida.
“Són les relacions amb els altres el que dóna sentit a la vida” Von Humboldt.