AUTONOMIA: És la llibertat de governar-se per normes pròpies.
L'autonomia és també la capacitat de l'individu d'assumir la plena responsabilitat dels seus actes.
Però què entén la societat per autonomia?
Entenem que l'infant és autònom quan fa coses sol, menja sol, es vesteix sol, es renta sol...i com més aviat ho faci millor, sense tenir en compte alguns trets de la definició, com LLIBERTAT I RESPONSABILITAT. On molt possiblement l'infant ho fa condicionat per la necessitat de satisfer les expectatives dels adults que l'envolten.
Un infant obedient, depenent de l'autoritat i sotmès al reconeixement de l'altre, temerós del càstig i anhelant el premi o reconeixement.
Des de l'escola no volem propiciar aquests infants obedients i depenents.
Creiem en un infant lliure, que confiï en si mateix i en el seu entorn, capaç d'elaborar estratègies per resoldre els seus conflictes o obstacles. Que sigui capaç de comunicar-se, un ésser obert i sensible.
Un infant que pugui decidir en quin moment se sent segur per provar i equivocar-se, per demanar ajuda i per ser conscient de quines són les seves habilitats, sense escoltar constantment;
- Ho has de fer tu sol perquè ja ets gran!
Volem que tingui la capacitat de decidir amb la certesa de tenir un adult al costat que l'acompanyarà i el farà costat, sense condicions i sense esperar res a canvi.
Nunca ayudes a un niño con una tarea en la que siente que puede tener éxito, ayúdale a hacerlo por si mismo, porque cualquier ayuda innecesaria es un obstáculo. María Montessori
“No existeix un ‘aprenentatge de l’autonomia’: no es fa el nen autònom, sinó que se l’acompanya en la seva evolució cap a l’autonomia. Ajudar un infant a exercir i desenvolupar la seva autonomia és una tasca difícil que exigeix molta atenció a l’adult, però també és més apassionant que fer activitats dirigides, ja que és la base real del desenvolupament de la persona.” Judit Falk (2009)
Així doncs, seguim acompanyant l'infant en la seva evolució cap a l'autonomia, una evolució que formarà part de tota la seva llarga vida.
Acompanyem-los amb respecte, amb estima i amb valor per tot el que fan i són capaços de fer per viure i comprendre el món. Per tots els recursos, habilitats i estratègies que dia rere dia aboquen en el seu fer i ser.
