Aquest curs hem pogut fer una petita festa de Nadal, potser no com abans de la pandèmia, però amb la mateixa il·lusió i ganes de sempre. Una festa on els infants i les famílies són els protagonistes i on participen de les nostres tradicions de manera conjunta.
El Tió va arribar a l'escola i després d'uns dies menjant peles de mandarines, galetes i alguna xocolata tocava fer-lo cagar. Un detall representatiu per a infants i famílies, objectes inespecífics recollits de la natura, apropant l'essència que el centre dia a dia intenta fer arribar a les famílies i als infants. Peces que no són res en concret en el joc i que en mans dels infants poden arribar a ser-ho tot. I una petita reflexió sobre allò més essèncial d'aquests dies per a les famílies: el temps que ens regalem.
Però no seria una festa sense la cantada de nadales. En aquesta ocasió van ser les educadores i alguna mare les que van posar veu a aquest moment, que serveix per donar a conèixer a totes les famílies la tradició del Tió.
Tornem de vacances de Nadal i els infants més grans de l'escola en arribar s'han trobat una sorpresa. Els reis han pensat en tots i ens han deixat uns regals.
Quina sorpresa! Han portat allò que més ens demanaven els infants; contes, llitets per les nines, ninos de fusta i material per l'espai exterior. Poder veure com viuen i gaudir amb ells aquests moments és també un regal per nosaltres.
Un Nadal que entra a l'escola, respectant el nostre dia a dia. Sense trencar els ritmes ni la organització quotidiana, un Nadal que entra sense fer soroll i flueix en el nostre fer.