Estem en dies de canvis, de noves experiències i de noves relacions... Aquests dies som molts els que pensem: sempre vivim així la familiarització?
Alguns van més de pressa i altres necessiten més temps...
- Sempre ha passat?
- És nou d'aquest curs?
- El teu ja està tot el matí?
- Jo només una hora i encara plora...
Com a escola sempre hem volgut garantir que cada infant es familiaritzés al seu temps i al seu ritme, alguns infants amb més rapidesa i altres amb més calma, però creieu-nos tot arriba, i arribarà!
Deixeu-nos compartir una reflexió en veu alta:
Com ha de ser familiaritzar-se per als infants després d'una pandèmia?
Una pandèmia que no ha deixat relacionar-se amb altres infants, socialitzar-se amb adults llevat dels del grup bombolla o dels familiars més propers. Una pandèmia que ha restringit les relacions fora de casa, tocar-se, jugar, passejar... Una pandèmia que ens transmetia un missatge clar i concret: l'exterior no és segur, i no ho era, òbviament.
Però i ara? Què demanem amb aquesta entrada a l'escola?
No podem demanar més que temps, tant els infants com els adults necessitem captar i sentir seguretat en un entorn lluny de casa, lluny de persones conegudes i lluny de tot allò que donava seguretat i tranquil·litat. Descobrir que hi ha més món fora de la família.
No és una familiarització més, és una familiarització postpandèmia.
Us necessitem i ens necessiten respectuosos, comprensius i sobretot, acceptant que per a ells és un canvi molt important a les seves vides, del que tots hi formem part i tenint en compte sempre un objectiu comú; el benestar de l'infant.