Als grups de grans de l'escola veiem en el seu joc, una evolució cap a la imitació de la vida adulta.
Jocs que prenen tot el sentit, per tal de permetre comprendre el món, interpretar-lo i acceptar-lo.
Accions que protagonitzen el dia a dia a l'aula de molts infants.
Infants que busquen imitar en el seu joc allò que veuen, viuen i senten. Peces que de cop i volta, són ganivets, culleres i/o bolquers...
Objectes que en mans de l'infant poden arribar a ser tot el que es pugui imaginar.
Com deia Franceso Tonucci: Se deberían tener pocos juguetes pero buenos. Un juguete bueno es aquel que sin ser nada concreto puede ser todo.
Infants que volen viure allò que veuen en els adults.
- Està calent, cal esperar. (P)
Sembla que imita gaudir d'una tassa de te calent?
Acaronar una nina amb calma, tendresa, protecció i molt de tacte.
Potser imiten el que senten ells quan els acaronen?
El joc dels infants al llarg de la seva infància, és aquella oportunitat de permetre provar, de voler intentar, de fer sense cap judici, on l'error té cabuda..., ja que la vida mateixa està plena de proves, intents i equivocacions. Que ens permeten tornar a començar tantes vegades com calgui.
No hay nada que los seres humanos hagan, sepan, piensen, esperen o teman que no haya sido experimentado, practicado o al menos anticipado, durante la etapa del juego en la infancia.
Heidi B. Crecelius